Els nens de 4art coneixen "LA CEBA"

Avui ens ocupem d’un aliment no gaire sofisticat, més humil, que creix sota terra i que forma part de la nostra dieta habitual: la ceba.

El seu principal avantatge és que es pot consumir tot l’any i que té moltes propietats medicinals, com ja van constatar els grecs i els romans: destaquen les seves propietats anti-biòtiques –no és pas un substitut dels antibiòtics, però si feu servir la ceba a temps potser no us caldran després— i l’efecte que exerceixen sobre els pulmons i tot els sistema respiratori. A ‘Nutrición energética y salud’ el doctor Pérez-Calvo la qualifica com una hortalisa excel·lent.

Propietats nutricionals

És força rica en hidrats i vitamines: conté vitamines A, B1, C, E i àcid fòlic i minerals com calci, magnesi, iode, cobalt, coure, ferro, fòsfor, clor, níquel, potassi, silici, zinc, sofre i brom. També té aminoàcids com l’àcid glutamínic, l’arginina, la glicina i la lisina, entre d’altres, quercetina –que combat la caiguda del cabell i millora les inflamacions intestinals es casos com la malaltia de Crohn o la celiaquia— i olis essencials amb components sulfurosos.

Efectes sobre l'organisme

En general, tots els membres de la família de les cebes –porro, all, etc.— exerceixen una influència important sobre els pulmons, escalfen l’organisme –ens fan suar— i mouen l’energia pel cos. Poden evitar els coàguls a la sang i per això es fan servir pr millorar malalties com la hipertensió, l’arterioesclerosi, l’angina de pit i altres relacionades amb la mala circulació. La seva riquesa el sulfurs ens purifica, perquè elimina els metalls pesants i els paràsits i ajuda a millorar el metabolisme de les proteïnes i els aminoàcids. També netegen les artèries i retarden el creixement de virus, ferments, llevats i altres organismes patogènics que proliferen quan la dieta no està ben equilibrada i és per aquesta raó que es consideren antibiòtics naturals.

Si està ben cuita, la ceba millora la digestió perquè exerceix de tònic. També redueix el risc de patir problemes musculars. la pressió arterial i el colesterol, i és un bon inhibidor de les reaccions al·lèrgiques. Es fa servir per combatre la disenteria i també els refredats,  i per eliminar la inflamació i les flegmes del nas i el coll. De fet, un remei casolà per combatre la tos –a banda de la famosa ceba a la tauleta de nit— consisteix en deixar bullir a foc lent les cebes fins que s’hagin estovat, afegint-hi una mica de mel. En acabat, s’ha de menjar una ceba sencera cada quatre hores.

Un dels pocs problemes que té la ceba és que pot produir gasos. Si en teniu propensió, el millor és bullir lleugerament la ceba amb una mica d’aigua, per deixar que surti el gas que contenen. Aquest gas, que s’olora amb facilitat –recorda vagament el sofre—, també és el responsable de les llàgrimes quan pelem la ceba.

Canvis vitals

No s’han de menystenir les propietats medicinals dels aliments. Potser no poden combatre una malaltia quan aquesta s’ha instal·lat al nostre cos, però sí serveixen per eliminar-la quan aquesta encara és incipient. És necessari, però, aprendre a escoltar el nostre cos i els missatges que ens envia  dies abans de posar-se malalt: de fet, un dels molts efectes perjudicials de l’excés d’aliments refinats com el sucre o les farines blanques i els aliments processats és que apaivaguen aquests missatges del cos i ens priven d’escoltar-lo.

Com es cuina

Per sofregir la ceba el millor és fer-ho amb poc oli, el suficient com per impregnar la paella que fem servir. Si veieu que al cap d’una estona es comença a enrossir, afegiu-hi una mica d’aigua i abaixeu el foc. A la cuina tradicional, és deixa enfosquir la ceba al sofregit fins que està totalment caramelitzada, però no és gaire recomanable per mantenir un bon estat de salut: el millor és sofregir la ceba lleugerament, amb sal, tallada en mitges llunes o en quadrets durant uns vuit-deu minuts, fins que s’hagi desmaiat i estigui tova. D’aquesta manera mantindrem les seves propietats més o menys intactes. En aquest sentit, en molts llocs trobareu que és millor menjar-la crua per aprofitar totes les seves virtuts, però és una verdura difícil de digerir i per això és millor cuinar-la o macerar-la abans d’ingerir-la.