LA REMOLATXA

 

La remolatxa comuna (Beta vulgaris) prové d’una planta originària de la zona costera del nord de l’Àfrica (Beta marina). Es cultiva des de molt antic, al segle II aC, i va donar lloc a dues hortalisses diferents: una de fullatge molt abundant, la bleda; i una altra amb l’arrel gruixuda i carnosa, la remolatxa, de la qual es consumien només les fulles i s’utilitzava l’arrel com a medicina per combatre mal de cap i de queixals. No va ser fins al segle XVI quan es va estendre el consum de l’arrel.

Propietats nutricionals de la remolatxa

La remolatxa és molt rica en sucres, però tot i així el valor calòric és moderat (30 Kcal per 100 g de porció comestible), perquè l’assimilació és més lenta gràcies a la fibra, les vitamines i els minerals de l’hortalissa, entre els quals destaquen els continguts en:

Vitamines 

La remolatxa és rica en vitamines del grup B, sobretot en les vitamines B1, B2, B3, B6 i especialment B9. Totes tenen un paper molt important en l’assimilació dels hidrats de carboni per part del sistema nerviós.

• Vitamina B2 o riboflavina. Està relacionada amb la producció d’anticossos i de glòbuls vermells i col·labora en la producció d’energia i en el manteniment del teixit epitelial de les mucoses.
• Vitamina B3. Col·labora en el funcionament del sistema digestiu, el bon estat de la pell, el sistema nerviós i en la conversió dels aliments en energia.
• Vitamina B6. Participa en el metabolisme cel·lular i en el funcionament del sistema immune.
• Vitamina B9 o àcid fòlic. Intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació dels anticossos en el sistema immunològic.

Minerals

En relació amb els minerals és rica en iode, ferro, potassi i silici:

• Iode. És un mineral indispensable per al bon funcionament de la glàndula tiroides, regula el ritme metabòlic com també el creixement del fetus i el desenvolupament del seu cervell.
• Ferro. És imprescindible per combatre l’anèmia i, com que la remolatxa també té vitamina C, encara s’absorbeix millor.
• Potassi. Intervé en la transmissió i generació de l’impuls nerviós i en el funcionament de l’activitat muscular.
• Silici. Mineral que intervé en la síntesi del col·lagen que forma el teixit conjuntiu, especialment necessaris en la formació i manteniment dels cabells, ossos, ungles i la pell.